«En un altre lloc d’aquest llibre he enumerat alguns dels domicilis que vaig tenir a Barcelona en la meva època universitària. Després, ja entrat en una forma de vida molt nòmada, vaig viure a Sant Gervasi i a Sarrià. He viscut als carrers de Madrazo i de Tavern, a Sant Gervasi, i he tingut un pis a Sarrià. Com que, de Sarrià, en tinc una idea molt vaga, tots els esforços que he fet per recordar la situació d’aquest pis i el nom del carrer on estava situat no m’han donat el menor resultat. Sarrià em balla pel cap d’una manera flotant i imprecisa. Quan penso en aquell domicili em sembla sorprenent que hagi pogut viure a Barcelona tan allunyat del centre. Els viatges de la plaça de Catalunya a Sarrià em semblaven llarguíssims. Tinc el record d’un poblet tranquil i assossegat la vida del qual girava al voltant, en gran part, de la plaça. Als sarrianencs, els agradava de passejar, endiumenjats, pel Passeig de la Bonanova; veure passar els automòbils que transcorrien per aquesta avinguda; tafanejar les torres voltades de jardí a través de les reixes que donaven al carrer. L’amor i l’admiració que la petita burgesia de Sarrià sentia per la burgesia elevada de la Bonanova era un fenomen entendridor. Quan un senyor de la Bonanova comprava un Packard o canviava de querida, a Sarrià es parlava d’aquests esdeveniments amb una minuciositat i un detallisme aclaparadors, amb una admiració i un respecte decisius. Sarrià era un poble antic, de tradició. La Bonanova era d’una impersonalitat i d’una modernitat de quatre dies. Els papers, però, s’havien invertit, perquè la riquesa ho inverteix tot. [...]
»Els vagons de primera d’aquest ferrocarril —d’aquest tren de Sarrià, que, diguem-ho tot passant, ha estat l’única cosa que ha funcionat seriosament a Barcelona durant aquests últims anys— foren el primer ambient cosmopolita corrent i habitual de la ciutat.»
Josep Pla, Barcelona. Papers d'un estudiant. Obres completes V. Barcelona: Editorial Selecta, 1956, p. 228-230.
»Els vagons de primera d’aquest ferrocarril —d’aquest tren de Sarrià, que, diguem-ho tot passant, ha estat l’única cosa que ha funcionat seriosament a Barcelona durant aquests últims anys— foren el primer ambient cosmopolita corrent i habitual de la ciutat.»
Josep Pla, Barcelona. Papers d'un estudiant. Obres completes V. Barcelona: Editorial Selecta, 1956, p. 228-230.
